Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 79 895 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

El Pertusaa

El Franzesch Pertusaa (Francesco Pertusati in italian; Milan, 9 de masg 1741 - Milan, 22 de masg 1823) a l'è stad un scritor, poeta e nobel lombard.

Sciambellan de l'Imperador e magistrad di LX Decurion, l'è regordad soratut per i so traduzzion de liber e palper a tema religion e storia e per la soa poesia in dialet milanes, tant de vesser considerad vun di poeta pussee boni del so temp a Milan.

Fioeul del Luca, Cont Questor e poeu Senator de Milan, e de la Mariana Pravesina, el so barba a l'era el Franzesch Pertusaa, vescov de Pavia, che l'ha tegnud a batesim in la basilega de San Calimer. L'era donca nevod del Carlo Pertusaa e bisnevod del Luca Pertusaa, tucc e duu president del Senad e l'era el quart fioeul di so sgent, dopo el Carlo, el Cristofen e la Lucrezzia.

El gh'haveva un teater in la soa cà, el Palazz Pertusaa in Porta Romana che l'era frequentad anca del Ferdinand d'Asborgh, governador de la Lombardìa, e de la mier Maria Beatriz, e anca una stamparia piscinina, che in bas a l'overa la ciamava cont un anagrama del so cognom: gh'è per esempi Setuprati e Trasupeti.


(innanz)

A l' savivet qe ...

La Bandera di cinch color l'è despess doperada di federalista chines

El federalism chines a l'è l'ideja che la sostegn che la China la gh'ha de vesser governada 'me una federazzion. Tirada foeura per la prima voeulta vers la fin de l'Imperi Qing, a l'è insubida al dì d'incoeu 'me manera per sbassà el poder de Pechin in sui province de la China, dàgh pussee de libertà al Region Ministrative Speciai e rivà poeu a l'unifegazzion con Taiwan.

In del 2011 el Wu Bangguo, a l'epoca el segond pussee importànt in del governo de la China, l'ha did che 'l ghe sarà mai un compartì di poder dent la China e l'ha did che fàll el menaria el Paes in l'abiss.

La Società per la Rigenerazzion de la China del Sun Yat-Sen, fada su in del november 1894, a l'è stada in tra i prime a insubì che 'l futur governo de la China el gh'havess de havégh un sistema federal, in bas al principi de "Cascià via i barbar del Nord, rivitalizà la China, e fà su un governo unifegad ("hézhòng")", con quella parolla lì che la voeul dì "vun fad de pussee", ispirad ai Stat Unid d'America.

In la Revoluzzion Xinhai del 1911 quatordes province hann deciarad la soa independenza di Qing per fà su la Republega de China e vuna di traduzzion minga ofizziai doperade per el noeuv Stat in di noeuv temp a l'era "Province Unide de la China" e 'l Sun a l'è stad nomnad in del 1912 "President del Governo Provisori di Province Unide de la China".

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

"O ta mangiet la minestra o ta saltet da la finestra"
Sqiça qé per atualizar la pajina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nosts Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?